EL RACÓ DE LA PAU
… al C.P.Joves Trinitat de Barcelona
Quan estic a la presó i la jornada es va fent intensa... veus que alguns joves estan esperant per parlar...ara un educador et pregunta quelcom sobre un problema amb el seu tutelat ... que tens un temps supeditat per començar una activitat... quan sembla que tot es posa en contra teva...desitges el silenci, un lloc on refugiar-te de cops de porta, crits, o megafonies...però no n’hi ha cap. Dins de la presó no existeix aquest lloc de silenci, de calma, de trobar-te amb tu mateix. Jo el necessitava! Però no existia... si jo un matí, o una tarda veia que tot el meu temps s’omplia de sorolls, de crits... què seria dels joves interns?
Aquest problema es va convertir en una cosa obsessiva fins a donar amb la solució. Però no arribava. En primer lloc necessitava un lloc, i després omplir-lo de contingut. Al cap de dos mesos vaig trobar una sala ( a la zona dels “períodes”) que quedava més o menys aïllada del pati i dels cops de porta durant unes hores els dissabtes a la tarda. Però això suposava posar una activitat en el moment de la pel•lícula de vídeo o de partits de futbol. Direcció no posava impediments a utilitzar la sala. Ara necessitava donar-hi contingut.
I així, per Providència i només per Providència, el Gener del 1999 em vaig trobar donant una xerrada en el Centre Cristià Universitari (CCU). Als joves allà presents els vaig exposar la idea i com es podria omplir aquell espai i aquell temps. Els va semblar bé, i més encara: Laura i Elisabet es van oferir a col•laborar en la preparació i a ésser voluntàries. Ara començava l’autèntica feina.
Durant les eucaristies dels diumenges vaig exposar diverses vegades la idea als interns i va ser molt ben acollida, i vam començar la preparació. Cada dia que tinguem RACÓ DE LA PAU es tractarà un tema. Prèviament hem cercat un dibuix referent al tema, frases de personatges cèlebres sobre el mateix, una pregària o salm, i anècdotes, històries i fàbules que parlin sobre el tema. Tot allò escrit en dos folis per ambdues cares.
27 de Febrer de 1999: Quan els interns arriben a la sala (una aula) han desaparegut les taules i les cadires i es troben una mena “d’altar a terra” que centra la seva atenció: una icona de Maria, una Bíblia en un faristol, una espelma encesa, exemplars del Nou Testament, i els fulls del tema. Al voltant i també a terra, aïllants d’escuma que fem servir com a coixins; a la paret central un pòster amb els drets humans.
Cada vegada que realitzem l’activitat expliquem el que anem a fer: res. És a dir: Estarem en silenci, quiets, sense parlar, sense fumar, sense sortir ni entrar. Es tracta de descobrir el silenci, de tastar el silenci on no n’hi ha. “Podeu llegir, o no llegir, pensar, dormir... mentre que sigui un temps teu”. Els cinc primers minuts fem un mini-exercici de relaxació ràpida convidant a la quietud, a trobar-se a gust. Després, silenci. I si hi hagués possibilitat de sentir sorolls externs posem una molt lleu sintonia musical. I així durant 45 minuts cronometrats. Després avaluem, comentem.
Quins participants hi ha? El nombre varia cada cop que ho fem. Hem tingut des de tres fins a 15, però la mitjana habitual és de 7 a 10. Recordeu que la nostra competència és la pel•lícula setmanal de vídeo o un partit de futbol.
El més important: sempre ha estat respectat el silenci com quelcom sagrat, mai hem hagut d’interrompre o cridar l’atenció a ningú. De mica en mica descobrim com desitgen que arribi aquest moment. En un principi ho fèiem un cop al mes. Des del Gener del 2000 ha passat a ser quinzenal.
Cap dels professionals s’ho creia, ( encara no s’ho creuen), però allà estan els nois cada 15 dies. Sense parlar, quiets, sense fumar, asseguts relaxadament, llegint la Paraula de Déu, o pensant, o llegint els fulls preparats sobre el tema. I sempre se’ls fa curt el temps!
Quan estic amb ells al Racó de la Pau una nova idea ve a la meva ment:
- I si algun dia tot això acaba sent un moment de pregària davant de Jesús Eucaristia?
- No corris, poc a poc.
- Però podria ser. Veritat?
José Mª Carod Félez, mercedari
ARXIUS DESCÀRREGUES
Per a descarregar en PDF necessitaràs Acrobat Reader per a veure-ho.
Fes click en els següents enllaços per a descarregar el pdf que necessitis.
.