Va
sorgir com una llavor que es llença a terra i va germinant de mica en
mica. Josep, un voluntari, anava a veure a alguns presos regularment. De
què parlarien? No ho sé. Un dia un d’ells li va dir: Per què això que
m’expliques a mi no ho podrien escoltar altres? Tot seguit el pres va
anar a buscar tres companys més.
Comença la primera trobada. L’endemà va portar a uns quants més. Després
s’ho anaven dient els uns als altres i així va començar la catequesi.
Durant alguns anys, només la va portar Josep el matí dels dissabtes.
Era i és un grup molt elàstic. A un centre preventiu es donen canvis
continus: uns marxen de conducció i altres obtenen la llibertat, altres
canvien de destí, tenen visites a aquella hora o simplement deixen de
venir per les causes que sigui. Sempre hi ha un nucli que assisteix
regularment. La mitjana d’assistència la podem situar en 20 interns.
Un
dia vaig voler assistir a la reunió i vaig quedar enganxada no només
perquè Josep m’ho va demanar sinó per què jo mateixa hi vaig trobar
sentit. Més tard se’ns incorporà la Maite, mare de vuit fills, i
d’aquesta manera som un equip de tres, ben avinguts i necessaris els uns
als altres per ajudar-nos mútuament.
Com
ens organitzem? Els tres catequistes ens reunim dues vegades l’any per
compartir experiències i preparar els temes que després desenvolupem per
torn, un per a cada catequista cada dissabte. Els dos primers anys els
temes es configuraven sobre l’esquema del Catecisme de l’Església
Catòlica. Més tard vàrem preparar les reunions presentant els evangelis.
Actualment estem treballant l’Evangeli de Joan. Fem una petita
interrupció durant els temps “forts” d’Advent i Quaresma. A les tres
grans festes de Nadal, Pasqua i Pentecosta organitzem una celebració més
solemne amb material simbòlic, espelmes, flors... i al final, un
piscolabis.
Presentem els temes per escrit amb una còpia per a cada intern.
Procurem fer-los atractius, amb colors, dibuixos, fotos etc., fent
servir la informàtica.
L’esquema d’una reunió acostuma a ser el següent:
- Comencem amb un cant que
tingui a veure amb el tema, acompanyats sempre d’un petit orgue i de
vegades de guitarra. Tothom participa amb gran alegria en aquests
cants. Aquesta expressió de goig contrasta tant amb la freda
realitat de la vida a una presó!
- Introducció al tema o
ambientació.
- La lectura del text
evangèlic.
- Comentari.
- Moments de silenci amb
preguntes per a la reflexió.
- Diàleg.
- Pregària final (normalment
recitació d’un salm).
- Pare Nostre i Ave
Maria drets i amb les mans agafades.
Durant aquestes trobades en comunitat procurem donar importància al
silenci. L’experiència ens demostra que el grup en silenci es subjecte
de gràcia i presència de l’Esperit Sant. Més d’una vegada hem estat
testimonis de successos commovedors; recordo un intern que, de sobte, es
va agenollar, va fer una confessió sincera davant de tothom i va donar
gràcies a Déu per haver caigut a una presó on havia conegut a Jesús que
li oferia perdó incondicional des de la seva tendresa i misericòrdia.
Tot això sense rigidesa, amb elasticitat però
procurant no sortir-nos del tema. Evitem els debats i les preguntes fora
de context les deixem per una altra ocasió.
Quin és el nostre objectiu? ANUNCIAR A JESÚS,
donar-lo a conèixer, presentar al Déu de Jesús que és Amor i
Misericòrdia, sempre disposat a perdonar. Ajudar els nostres germans a
descobrir el valor de la persona humana i des d’aquesta perspectiva
créixer, cadascú des de el seu ritme, en la dimensió d’un
desenvolupament integral.
Cerquem estimular l’autoestima, valorar-los com a
persones, fer-los sentir el nostre afecte i interès, ensenyar-los a
pregar, a confiar en Déu, a viure la seva situació amb sentit positiu,
alimentar la seva esperança, oferir-los un espai de llibertat i
distensió que no troben a les galeries.
Procurem també obrir el seu horitzó sobre el món
cercant un sentit a la Història i entendre les diferents cultures i
religions. De la mateixa manera, intentem presentar la fe cristiana
d’acord amb les necessitats, el llenguatge del món actual i amb els
avenços de la teologia.
De vegades s’originen discussions que s’han de
canalitzar o moderar. De mica en mica, aprenen a respectar a l’altre
quan parla, a demanar la paraula, a no excedir-se en els seus comentaris
per donar lloc a d’altres. Hi ha algú que “en sap” més i tendeix a
“sermonejar “ els seus companys... això procurem evitar-ho. Ningú no ha
de sentir-se superior ni mestre dels altres. Tots, inclosos els
catequistes, som deixebles de l’Únic Mestre i tractem aprendre d’Ell.
Com ens veuen la Direcció del centre i els
funcionaris? Crec que ens toleren... alguns penso que contemplen atònits
l’espectacle estranyats en observar l’ambient de pau que es respira
contraposat a la duresa i tensió d’un centre penitenciari.
Van haver-hi temps més fàcils pels voluntaris però
això ja es va acabar. Ara són més estrictes. Per entrar el material de
catequesi necessitem un permís exprés del director. Hem de presentar la
llista dels que venen a cada galeria. Ens reunim a la capella ( un local
que serveix per a reunions i capella) i afortunadament ens deixen cridar
a tots els qui ho desitgin de totes les galeries, quelcom que per altres
coses està prohibit.
Vet aquí un breu resum d’aquesta activitat que ens
omple de satisfacció i en la qual trobem molt sentit: Porta la Bona Nova
als pobres, doncs pobres són la majoria dels que habiten a les nostres
presons.
Paz Rosales. Catequista